Mirant per aquí i per allà, m'he adonat que ahir va ser el teu sant. Tot i que fa molt temps que no parlem, més enllà del "hola, què fas, tot bé, ja ens veurem", els teus ulls sempre diuen més que la teva boca. Espero que els meus facin el mateix. La nostra "no-relació" l'emmarcaria en aquella categoria de "en un altre lloc, en un altre moment", ja que penso que érem, som, persones compatibles i que podíem haver compartit moltes coses, però quan va sorgir l'oportunitat simplement no tocava. El camins es van bifurcar i ara només ens resta esperar una propera vida, o una d'aquelles voltes inesperades que té el camí per retrobar-nos més enllà de les formalitats quotidianes.
Tot i això, vull que sàpigues que encara et recordo molt i que en aquells moments de disbauxa mental, o quan tinc l'oportunitat de seure un minut davant les onades del mar, aïllat dels castells de sorra, de les taules de surf i de les burilles maleducades, penso molt en tu.
Sigues feliç.
Tot i això, vull que sàpigues que encara et recordo molt i que en aquells moments de disbauxa mental, o quan tinc l'oportunitat de seure un minut davant les onades del mar, aïllat dels castells de sorra, de les taules de surf i de les burilles maleducades, penso molt en tu.
Sigues feliç.
